La vall de Sant Daniel es una extensa zona verda a tocar de la ciutat de Girona amb paratges ombrívols i fonts d'aigua. L'església, que serva el sepulcre de sant Daniel (s. XIV), i el claustre del monestir (s. XII-XV) són un bell exemple de construcció romànica amb afegits gòtics.

Amb prop de 1000 anys d'història, el monestir de San Daniel ha albergat de manera continuada una comunitat de monges benedictines. Tanmateix un magnific arxiu, format per libres i pergamins, que es remunten al segle XI.

Antigament, i abans del topònim Sant Daniel, la vall havia rebut altres denominacions: vall Ombrosa i vall Tenebrosa o Profunda, relacionades amb la seva densa vegetació i el seu enclotament respecte dels turons que l'encerclen.

La vall de Sant Daniel està delimitada al nord per la serralada de Campdorà i Montjuïc, a l'est pel massís nord-occidental de les Gavarres, que suposa el tancament natural de la vall, els cims més alts del qual són Sant Miquel (388 m), el puig Estela (379 m), el puig Ventós (329 m) i el puig de les Àligues (279 m), a migdia per la muntanya de la O (175 m) i a l'oest per la ciutat de Girona.

La vall, a més, configura la conca del riu Galligants que es forma en la mateixa vall per l'abundància de rieres i torrents que hi discorren: la riera del Polvorí, la de can Llinàs i el torrent de Santa Margarida entre d'altres.

La vall és abundosa en fonts, de les quals brollen aigües poc mineralitzades i amb cabals depenents de la pluviositat estacional. Cal destacar la font d'en Pericot, que és la més antiga de la vall.També la font d'en Fita, la del Bisbe, la dels Lleons i la del Ferro que, a diferència de les altres, l'aigua que en brolla és picant.